Mostrando entradas con la etiqueta 436. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 436. Mostrar todas las entradas

jueves, 31 de agosto de 2017

449 * Monzón, J. A.: "Introducció a la Direcció Financera". U.P.F. 1994 a 2003 (presentació pwp)

Joaquim-Andreu Monzón Graupera

Universitat de Barcelona

Sota la denominació genèrica "Introducció a la Direcció Financera", en aquesta entrada 449. publico un document (format presentació) del tema d'introducció de les assignatures de finances que vaig impartir (des del 1994 fins el 2003) a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

S’expliquen breument: la evolució històrica de les finances, la funció financera, la direcció financera, tipus de decisions financeres i les responsabilitats-tipus del director financer d’una empresa gran.

He procurat compaginar la millor versió que he pogut sintetitzar. Aquests tipus de documents evolucionen d’un curs per l’altre.

Això no vol dir que aquest document jo l’escrigués així en el moment actual. Acceleradament hi ha hagut canvis en vàries àrees que podrien exigir retocs en algunes afirmacions:

La decidida internacionalització de les empreses -àdhuc moltes de petites-; 

la profundització en l’ús de paquets de gestió financera dins d’esquemes cada vegada més genèrics (con el cash management);

L’ajut important a la informació, la pròpia gestió i el control, dels paquets d’interrelació ERP que afecten i acoblen les finances i la resta de funcions de l'empresa; 

La eclosió dels derivats financers; 

La consciència de que qualsevol decisió genera rendibilitats i riscos que la direcció s’esforça en pronosticar i mesurar; 

La reafirmació del grup d’empreses com instrument normal d’establiment de l’estratègia corporativa, que a la seva vegada requereix un complex sistema financer de prèstecs interns entre les empreses del grup i a la definició de preus de transferència dels serveis -financers i no financers- inter-grup; 

El suport cada vegada mes gran de la Banca Corporativa a les empreses grans, per poder fer operacions financeres sofisticades que els garantitzen més temps la seva fidelitat;

La potència cada vegada mes gran de les finances de mercat en vers de les finances de decisió directiva customitzades en el si de les pròpies empreses; 

La importància del "què diran" en un entorn d’informació financera -i no financera- cap als mercats i els stakeholders, cada vegada mes diversificada i exhaustiva; 

i allò encara més difícil, la externalització de les pròpies finances com a funció;

Tots aquests canvis i altres que s’han produït en 15-20 anys fan que potser calgués variar alguns èmfasi i tòpics, si es reescrivís aquesta presentació.

El que personalment mantindria és la separació entre els conceptes: funció financera i direcció financera. 

La funció financera és desempenyorada per els òrgans de la Direcció General, pel director financer i el seu personal, però també per diversos Comitès i fins i tot, pels assumptes crucials, pel Consell d’administració de l’empresa i els seus Comitès especialitzats. 

La direcció financera és l’òrgan de gestió de la funció financera. Acadèmicament la importància de la direcció financera potser s’ha sobrevalorat, perquè els manuals nord-americans confonen massa fàcilment la funció i la direcció financera. No cal dir que des d'Ezra Solomon (capdavanter de la anomenada llavors "versió "moderna" de les finances) ha plogut molt.

Publico aquest document per si resulta d’algun interès per persones orientades a l’estudi de les finances en una perspectiva històrica.

Per veure aquest document cal usar el següent enllaç:



Nota: Pot resultar de profit la lectura addicional i posterior dels següents documents, situats a les entrades d'aquest bloc:

015, 060, 083, 250, 386, 394, 434 i 436.