Joaquim-Andreu
Monzón Graupera
Universitat
de Barcelona
Sota la
denominació genèrica "Introducció a la Direcció Financera", en
aquesta entrada 449. publico un document (format presentació)
del tema d'introducció de les assignatures de finances que vaig impartir (des del 1994 fins
el 2003) a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
S’expliquen
breument: la evolució històrica de les finances, la funció financera, la
direcció financera, tipus de decisions financeres i les responsabilitats-tipus
del director financer d’una empresa gran.
He procurat
compaginar la millor versió que he pogut sintetitzar. Aquests tipus de
documents evolucionen d’un curs per l’altre.
Això no vol dir
que aquest document jo l’escrigués així en el moment actual. Acceleradament hi
ha hagut canvis en vàries àrees que podrien exigir retocs en algunes
afirmacions:
La decidida internacionalització
de les empreses -àdhuc moltes de petites-;
la profundització
en l’ús de paquets de gestió financera dins d’esquemes cada vegada més genèrics
(con el cash management);
L’ajut important a
la informació, la pròpia gestió i el control, dels paquets d’interrelació
ERP que afecten i acoblen les finances i la resta de funcions de l'empresa;
La eclosió dels
derivats financers;
La consciència de
que qualsevol decisió genera rendibilitats i riscos que la direcció s’esforça en
pronosticar i mesurar;
La reafirmació del
grup d’empreses com instrument normal d’establiment de l’estratègia
corporativa, que a la seva vegada requereix un complex sistema financer de prèstecs interns entre les empreses del grup i a la definició de preus de transferència dels serveis -financers i no financers- inter-grup;
El suport cada
vegada mes gran de la Banca Corporativa a les empreses grans, per poder fer
operacions financeres sofisticades que els garantitzen més temps la seva fidelitat;
La potència cada
vegada mes gran de les finances de mercat en vers de les finances de decisió
directiva customitzades en el si de les pròpies
empreses;
La importància del
"què diran" en un entorn d’informació financera -i no financera- cap
als mercats i els stakeholders, cada vegada mes diversificada i
exhaustiva;
i allò encara més
difícil, la externalització de les pròpies finances com a funció;
Tots aquests
canvis i altres que s’han produït en 15-20 anys fan que potser calgués variar
alguns èmfasi i tòpics, si es reescrivís aquesta presentació.
El que
personalment mantindria és la separació entre els conceptes: funció financera i
direcció financera.
La funció
financera és desempenyorada per els òrgans de la Direcció General, pel director
financer i el seu personal, però també per diversos Comitès i fins i tot, pels assumptes crucials, pel Consell d’administració de l’empresa i els seus Comitès especialitzats.
La direcció
financera és l’òrgan de gestió de la funció financera. Acadèmicament la
importància de la direcció financera potser s’ha sobrevalorat, perquè els
manuals nord-americans confonen massa fàcilment la funció i la direcció
financera. No cal dir que des d'Ezra Solomon (capdavanter de la anomenada
llavors "versió "moderna" de les finances) ha plogut molt.
Publico aquest
document per si resulta d’algun interès per persones orientades a l’estudi de
les finances en una perspectiva històrica.
Per veure aquest document
cal usar el següent enllaç:
Nota: Pot resultar de profit la lectura addicional i posterior dels següents documents, situats a les entrades d'aquest bloc:
015, 060, 083, 250, 386, 394, 434 i 436.
