Joaquim-Andreu Monzón Graupera
Universitat de Barcelona
Aquest cas pràctic l'he fet servir unes quantes vegades a les classes; es senzill i força il·lustratiu.
A la solució s'indica la font de l'enunciat del cas. L'esmentada solució-comentari l'he redactat expressament per al bloc, perquè mai tenia temps de fer-ho, doncs el discutíem a les classes.
És un cas d'anàlisis estratègica i de judici sobre la conducta estratègica d'OK, una empresa cooperativa sueca del sector petroli, que es va voler integrar verticalment com les grans multinacionals, i va voler competir directament amb elles, en el camp que potser li era mes desfavorable: l'inici d'una guerra de preus.
Un enunciat potser massa fàcil per ser útil a l'hora d'analitzar conductes de la vida real, molt mes elaborades i complexes. Però per un curs d'Introducció, pot servir.
Revisant de nou la resposta, veig que no he fet suficient esment en què una empresa cooperativa que és propietat dels socis als qui dóna servei, té clients que poden considerar-se captius, si la gestió de la cooperativa és raonablement eficient. Potser si que en aquella època i país, els conductors cercaven avantatges en preus, amb independència de que fossin propietaris de la cooperativa que els subministrava carburants. Però ho dubto, ja que no és el mateix estatus el de propietari-client, que el d'un mer client. I en una cooperativa, tots els seus membres saben que si compren fóra d'ella, el passaport per a la desaparició de la cooperativa és ben a prop.
El enunciat es pot consultar aquí:
Y la solució-comentari, aquí:
